Venus cal·lipígia
Que l’art conceptual, que fa tant de furor,
no vos lleve l’encant del volum generós.
I, com els falsos culs són hui la major part,
glòria a eixe cul que diu tota la veritat!
La vostra esquena perd el nom amb tanta gràcia,
que un no pot fer res més que dir-li: «Sí, senyor!»
Si jo fora, madame, un poeta de raça,
li diria en lloança un immortal blasó.
li diria en lloança un immortal blasó.
Només vore’l passar, tinc la pell de gallina.
En ma vida he sentit tanta veneració,
un culte tan immens que, els dies de partida,
apuntant a les birles, jo només pense en vós.
Per a vestir com cal un perfil com el vostre,
la gent de casa vostra, com haurà de patir!,
els cosidors tindran molt de fil per retòrcer,
com haurà de suar la donzella als matins!
S’ha acabat el regnat de Venus cal·lipígia,
i l’altra, l’hotentot, va de mal en pitjor.
Els passeu al davant, inclús anant vestida,
i totes semblen seques comparades amb vós.
Deixeu-los dir, madame, que eixint de la calessa,
El vent va fer volar la falda i descobrí
estampada, amb un cor punxat per una fletxa,
la llegenda vulgar: «Teua sempre, Evarist».
Deixeu-los dir, a més, que a la cort d’Anglaterra,
fent-los la reverència a la reina i al rei,
vós caiguéreu, ai las!, ben asseguda a terra,
la llei de gravetat, que dura és eixa llei!
No haver vist Nàpols hui és injustificable,
amb tantes obres mestres per poder-les gaudir…
Les meues pretensions són molt més raonables:
vore el vostre prodigi; després ja em puc morir.
Que l’art conceptual, que ara causa furor…
Barois, Venus Cal·lipígia (M. del Louvre)