Les tocacollons
1
Quan ella té ganes del gat,
la meua gata és un encant.
Un colp saciada, poc o molt,
mossega, arrapa, encorba el llom.
Ai!, quan no ens els acaricieu,
dones!, ens els crucifiqueu.
Deixeu-los en pau si es pot,
que es recuperen.
Quan no ens els ompliu d’amanyacs,
ens els deixeu ben estovats.
Deixeu-los en pau si es pot,
que alcen el cap un poc,
que es recuperen.
2
La meua dona, fent l’amor
és molt melosa, ho diuen tots
els meus amics, i poc després
ella és pitjor que un albarzer.
Ai!, quan no ens els acaricieu…
3
Al seu llit hom és ben rebut
per la veïna de damunt.
Assaciat el seu desig,
ingrata, ens els deixa fregits.
Ai!, quan no ens els acaricieu…
4
Quan passa revista als zuaus
ma germana és afable i suau.
Des que s’acaba l’escorcoll,
pobret qui doblegue el genoll!
Ai!, quan no ens els acaricieu…
5
Si a casa meua tot el món
es queda al llit fora raó,
no és que siguem tots uns lascius,
és que és on un està tranquil.
Ai!, quan no ens els acaricieu…