1
Als temps quan jo vivia a la vora d’ l’infern,
infame, immund, bajoca,
un més perdut que jo, per un bitllet de deu,
em va vendre la dona.
2
La vaig deixar al llit, a punt per a estrenar,
i, en traure-li la roba,
vaig vore, fefaent, la prova de l’engany,
l’havia feta bona!
3
«Recull tots els teus ossos, amaga els teus encants,
amiga, estàs molt seca,
estrényer esquelets, mai no m’ha interessat,
a mi em va més la festa.
4
Ves amb el teu marit, que es guarde els seus diners,
no vaig fer un bon tracte.»
Però ella em respongué, mentre em feia l’ullet:
«tu a mi sí que m’agrades…

5
Si no estic massa grossa, digué amb un ploriqueig,
això no és culpa meua…»
Llavors, mudant parer, l’agarre als braços per
palpar-li l’ossamenta.
6
«Tu, que ja m’has costat deu duros, dis-me com
et dius, el nom de pila.
—Maria del Llosar em dic. —Doncs, Mariló,
seràs la meua amiga.»
7
I aquell gallard sac d’ossos que jo no vaig voler
comprat a preu de saldo,
em va arribar al cor i no n’eixirà més
ni per milers de quartos.
8
Als temps quan jo vivia a la vora d’ l’infern,
infame, immund, bajoca,
un més perdut que jo, per un bitllet de deu,
em va vendre la dona.