1
Al cor de París,
hi ha un racó roín
on s’amague
un local menut,
dut per un sorrut
gros infame.
2
Si tens el bec fi,
si vols beure vi
que no raspe,
amic, toca el dos,
ací eixos licors
no els despatxen.
3
Però si el ganyot
que gastes té fort
el blindatge,
beu-te este vinet
ben aspre i espés
a glopades.

4
Ací et trobaràs
el més destacat
de la classe:
tots els vagabunds
i gorrers immunds
a grapades,
5
vinguts en eixam,
com peixos a l’ham,
a mirar-se
la guapa del lloc,
la dona del porc
gros infame
6
Que em begue mil gots
d’aigua de les fonts
de les places,
si, només entrar,
no et sents fascinat
per les gràcies

7
d’eixa nimfa que,
d’una cova, ha fet
un alcàsser,
amb mil i un detalls
i farcit d’encants
admirables.
8
Dels dons exquisits,
qui en trau el profit,
qui els abrace?
Llàstima que tot
sigue per al bord
gros infame.
9
És un fet injust,
què voleu, goluts,
que jo hi face?
L’amor es fa vell
i no encerte bé
les dianes.

10
Si li fas la cort,
cuida que els teus mots
no la cansen.
Sigues ben discret,
evita un mal gest,
no et propasses.
11
És llarga de mà
i et farà pagar
les audàcies.
On és l’atrevit
que farà entendrir
eixe marbre?
12
On el guapo que
face enrogir les
seues galtes?
Qui li posarà
banyes al marrà
gros infame?