1
En Gastibelza, el de la carabina,
cantava així:
«Ha conegut algú doña Sabina?
algú d’ací?
Canteu, balleu, bons vilans, la nit guanya
el tossal Gros…
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat boig.
2
Heu conegut els d’ací la Sabina,
el meu amor?
Filla de la nigromant magrebina
que, a Mogador,
de nit cridava a la torre Magna
com un mussol…
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat boig.
3
Inclús la reina lletja semblaria
al seu costat,
quan pels carrers de Toledo ella eixia
en cosset blanc
i amb un rosari de pedra maragda
penjat al coll…
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat boig.

4
El rei va dir-li, veient-la tan bella,
al seu cosí:
»Per un cabell o per un bes d’aquella,
per un somrís,
infant don Rui, donaria jo Espanya
i els meus tresors!»
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat boig.
5
No sé molt bé si mai vaig estimar-la,
p’rò sí que sé
que, per gaudir d’un esguard d’eixa dama,
jo, ben content,
em passaria deu anys a una cambra
ferrat i clos…
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat boig.
6
Quan jo mirava la més ben plantada
d’este racó,
em va semblar la Cleòpatra ufana
que, com a un gos,
portava Cèsar, senyor d’Alemanya,
lligat del coll…
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat boig.