1
Abans no m’agradava gens
dir improperis, juraments,
i si pensava “merda!”, mai
ho amollava parlant…
Hui en dia que em guanye el pa
malparlant com un renegat,
ja no pense “merda!”, collins!,
però bé ho dic.
Soc el pornògraf,
ai!, del fonògraf,
el polissó
de la cançó.
2
Per a distraure el personal
escup paraules malsonants,
descortesies i renecs
a muntó impertinents…
Però quan torne al meu racó,
em recrimine, pesarós,
dient-me a crits: «Ves-te’n a fer
la mà, grosser!»
Soc el pornògraf…
3
Postrat davant de mossén Lluc,
m’acuse de parlar del cul
i, en penitència, li promet
que no ho faré mai més…
Però com, si no en parle, vaig
de cap al Club dels Puritans,
torne a posar sobre el tapet
el cul i el pet.
Soc el pornògraf…

4
La meua dona, ací inter nos,
té un natural libidinós,
que la porta a ficar-se al llit
amb qualsevol cretí…
Però podré, siguem sincers,
parlar en el café-concert
sense dir que la pobra duu
un misto al cul?
Soc el pornògraf…
5
Em donarà molt de plaer
i alguna Creu d’Honor potser
si vaig cantant dolç com la mel
l’amor que porta al cel…
Però el meu àngel: «Alto ahí!,
-em diu- l’amor està prohibit,
si no s’ocupa d’uns bacons
dels baixos fons.»
Soc el pornògraf…
6
I quan li mostre, tot content,
al meu patró del cabaret
un cant idíl·lic, delicat,
ja me’l veig apenat…
I em diu, plorant sense consol:
«si et ve de gust cantar les flors
fes-les eixir gojosament
en un bordell».
Soc el pornògraf…
7
Cap al vespre abans de sopar,
al meu balcó jo trec el nas,