El pont Mirabeau o Els rebots
Il·lustració de Núria Tomàs Mayolas
5
anant cap a baix,
li vaig proposar
a la jove dama:
«si em dones un bes,
t’ensenye el secret
d’eixa martingala.»
Assumpte resolt.
Ella aprengué el joc
sense massa esforços
i jo, emocionat,
vaig poder tastar
uns llavis gustosos. (bis)
8
Ai!, si vaig plorar!
Deu dies comptats
durà la fluència.
Va semblar, inclús,
almenys a colp d’ull,
que acreixia el Sena.
Si no vaig saltar,
resolt a ofegar
la pena insofrible,
va ser pel motiu
que l’aigua del riu
baixava imbevible, (bis)
1
Un dia, oh deler!,
deixant el terrer
i molt jove encara,
vaig desembarcar
a la capital
en Illa de França.
No ho vaig fer al crit
d’«Alerta, París,
vinc en so de guerra!»;
que el teu Rastignac
no pene, Balzac,
per la competència. (bis)
2
Reposeu, veïns,
dormiu ben tranquils,
no és res més que un ase
el xic desgarbat
que puja a l’assalt
del vell Monparnasse.
No ha d’estranyar gens
que jo anara a fer
unes reverències
al pont Mirabeau
per a retre honors
a n’Apollinaire. (bis)
3
Com podia jo
preveure el renou,
la pols que alçaria,
jove presumit,
en el meu destí
eixa romeria?
I que, famolenc,
mon cor innocent
faria la seua:
caure enamorat
al primer embat
d’una parisenca? (bis)
4
Reculem al pont.
Davall, en el moll,
la xica tractava
de fer rebotar
les pedres, en va,
per damunt de l’aigua.
Jo, que en aquells temps
—i això no ho dic per
a fer el fatxenda—,
gallard i briós,
jugava al rebot
amb molta destresa, (bis)
6
No es pogué trobar
-la premsa d’antany
ben clar ho relata-
durant algun temps
per aquells carrers
una pedra plana.
Passejant pels volts
del Sena, entre els ponts,
a dreta i a esquerra,
vam redibuixar
el mapa, abreviat,
de la Terra Tendra. (bis)
7
No va durar molt.
Al pont Mirabeau,
eixa ventolera
es posà d’un bot
damunt d’un rebot
i em girà l’esquena!
Em va fer el salt
amb un vell truà
la ingrata xiqueta,
un Cressus nascut,
detall no menut,
a la riba dreta. (bis)