1
El flautista, molt diligent,
la música duia al castell.
Per la gràcia de les cançons,
el rei va oferir-li un blasó.
«Jo no vull vostra noblesa
—va respondre-li amb franquesa—;
amb blasons, per força, el meu «la»
sonaria poc natural,
i dirien per tot el país:
‘El flautista ens ha traït’.
2
I el nostre vell campanar
ja no em semblaria tan alt,
no m’agenollaria més
davant de nostre estimat Déu,
per a l’ànima em caldrien
molts sants i verges maries;
amb un bisbe, per força, el meu «la»
sonaria poc natural,
i dirien per tot el país:
‘El flautista ens ha traït’.
3
El cobert on vaig vindre al món
se’m faria trist, enfadós,
deixaria el meu llit mesquí
per un d’eixos amb baldaquí,

canviaria la cabana
per una casa galana;
amb un feu, per força, el meu «la»
sonaria poc natural,
i dirien per tot el país:
‘El flautista ens ha traït’.
4
M’avergonyiria la sang
dels meus pobres avantpassats,
se’m voria a muntó afligit
damunt de la branca d’on vinc,
fora més satisfactori
un arbre genealògic;
amb renom, per força, el meu «la»
sonaria poc natural,
i dirien per tot el país:
‘El flautista ens ha traït’.
5
I ja no em voldria casar
amb la que ara estic festejant,
no compartiria el cognom
amb una muller qualsevol,
jo voldria per companya
la filla d’un gran d’Espanya;
amb honors, per força, el meu «la»
sonaria poc natural,