Cançó per a un lladre
1
Mestre saltaparets, rei de les lladreries,
que vas tindre el bon gust de buidar-me el saló
mentre jo anava a dir les meues picardies,
en honor teu, ja ho veus, he fet esta cançó.
2
Aprecie el teu gest, no exempt de gentilesa,
de tancar bé la porta quan te’n vas anar
per por que els lladregots em robaren la resta;
els lladres com Déu mana, hui en dia són rars.
3
Només et vas endur el botí necessari,
descartant, desdenyós, l’execrable retrat
que em varen regalar pel meu aniversari;
mala peça!, series un bon crític d’art.
4
Demostrant que al teu cor hi ha més virtuts encara,
per respecte al company treballador, no vas
considerar decent endur-te la guitarra,
germanor entranyable de l’artesanat.
5
Per les raons que dic, ja ho veus, jo te perdone
sense cap sobreentés i sospesant-ho molt;
tot el que m’has robat és ben teu, jo t’ho done,
no podria acabar en unes mans millors.
6
Altrament, jo mateix, que et faig la cançoneta,
si no haguera tingut èxit en el meu camp,
hauria pres, com tu, la via deshonesta,
i hauria esdevingut còmplice teu, qui sap?
7
Quan vengues el botí als usurers peristes,
no et deixes enganyar, cuida bé del que és teu,
fes-los suar un poc, apreta’ls, que apoquinen.
Eixa gent, ja se sap, és pitjor que els roders.
8
Pel fet que no haja dit res a la comandància,
no et sentes obligat a tornar altre colp,
la menor reincidència trauria la màgia,
per favor t’ho demane, deixa’m bon record.
9
Saltaparets, amic, que els meus béns t’aprofiten,
que Mercuri et preserve d’anar a presó,
i res de contrició, eixim guanyant a mitges,
després de tot, jo a tu, no et dec una cançó?
10
Post scriptum. Si robar és l’art que a tu t’agrada,
la teua vocació, el teu únic talent,
obre’t camí en el món dels negocis a l’alça,
així tindràs, inclús, els polis de clients.