1
Vaig deixar el roure
com un renegat,
aquell tros de roure,
que era el meu germà.
Érem ben iguals els dos
un poc rústics, un poc bruts,
aspra la corfa del tronc,
però el cor de bona fusta…

Ara jo tinc salzes,
arbres de l’amor,
tots de bona classe
i del millor tronc…
Però a tu et trobe a faltar,
el més vell dels meus companys,
el meu arbre de Nadal,
la meua cucanya!

           Refrany
A prop del meu arbre,
vivia content,
jo no sé per què vaig deixa’ el
meu arbre…

A prop del meu arbre,
vivia content,
mai no hauria hagut d’allunyar-me d’ell…
2
Vaig tirar la pipa,
soc un infeliç,
la millor amiga,
la de fusta humil,
que fumava amb molt de gust,
sense socarrar-me el bec,
omplint de tabac eixut
la bonica cassoleta…

Tinc pipes d’escuma,
plenes de florons,
pipes que un es fuma
alçant molt el front.
Però ja no puc sentir,
ni en els llavis ni en el cor,
aquell gust de pipa antic,
ai!, me cague en l’olla!
Refrany

Aprop del meu arbre,
vivia content,
mai no hauria hagut d’allunyar-
me d’ell…
2
Vaig tirar la pipa,
sóc un infeliç,
la millor amiga,
la de fusta humil,
que fumava amb molt de gust,
sense socarrar-me el bec,
omplint de tabac eixut
la bonica cassoleta…

Tinc pipes d’escuma,
plenes de florons,
pipes que un es fuma
alçant molt el front.
Però ja no puc sentir,
ni en els llavis ni en el cor,
aquell gust de pipa antic,
ai!, me cague en l’olla!
Refrany

3
El malnom d’infame
jo me l’he guanyat:
de la dona ja m’he,
ja m’he separat,
perquè, al cap de tant de temps,
un acaba un poc cansat
de trobar-li el nas lluent
enmig de les seues galtes…

Recorrent la plana,
mire de trobar
una altra companya
com la que, malgrat
que deixava en els cigrons
massa pedres, per la nit
se’m penjava al coll quan jo
perdia a les birles!
Refrany
4
Tenia a les golfes
un allotjament,
amb clevills per’ vore
tot el firmament.