A l’ombra dels marits
1
No m’arrufes el nas, muller escrupolosa.
Si m’haguera tocat anar de mariner
en el Titànic, quan s’afonà per la popa,
hauria cridat: »Ep!, primer les infidels!».
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
2
Per a saciar la set, calmar la calentura,
del fadrí dissortat que no vol estar sol,
una dona inconstant té a mà sempre la cura.
Les de caps d’oficina sou el millor mos!
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
3
Estimeu cadascú com vos done la gana.
Pel que fa a mi, senyors, a les clares puc dir
que una dona infidel no té rival que valga,
i em procure el plaer a l’ombra dels marits.
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
4
A l’ombra dels marits, però no cal que diga
que no són tots iguals, cal emprar el garbell.
Si madama Guinot al galanteig m’incita,
en Guinot, endemés, m’ha d’entrar per l’ull dret!
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
5
Ha de tindre el cabró finor, bones maneres,
o, si no, jo recule, m’escape corrents;
perquè soc delicat i no m’avinc a beure
en el got d’un senyor que no m’agrada gens.
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
6
És cert que als meus debuts, per falta d’experiència,
a les dones dels ‘polis’ els feia l’ullet.
No estava encara prou versat en l’excel·lència.
Eixa falta de gust jo ja no la comet.
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
7
Certament, soc teclós, difícil, però opine
que el marit ha de ser un gentleman complet,
perquè s’acaba sent amics, segons es mire,
a força de passar-nos sovint el relleu.
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
8
Si et topes amb marits grollers, roïns, a voltes,
d’altres són tan correctes, tan bons, tan atents,
que, el dia que ja estàs fart de les seues dones,
les festeges igual, pensant només en ells.
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
9
Eixe és ara el meu cas, em pose trist, m’enfade,
quan certa mala pell toca per a quedar.
Com el seu home i jo som Oreste i Pylade,
per a seguir amb ell, done gust a l’amant.
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
10
No només em desplau, la pècora m’enganya,
i el dia que, furiós, volent trencar-ho tot,
li cride: «Hem de tallar!, t’has passat de la ratlla!»,
ploriqueja el marit: «No em deixes, per favor!»
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
11
Em quede, sí, i els dos atiem el noviatge.
Jo li dic: «Eres tu el meu cornut preferit».
Llavors ell em respon: «Entre totes les banyes,
les que tu m’has posat no cauran en l’oblit».
No li tireu la pedra a la dona infidel,
jo estic darrere…
12
Em quede sí, i, de colp, el dia que eixa fresca,
del braç del nou amant s’entreté pel carrer,
la cangur no apareix, el marit a la pesca,
em toca a mi, bajoca!, cuidar els xiquets.
No li tireu la pedra a la dona infidel…
Lucas Cranach el Jove, Jesús i la dona adúltera