1
Jo tenia l’armeler
més florent,
jo tenia l’armeler
més florent,
per a la boca d’aquelles
xiques de qualsevol lloc,
cultivava les armeles,
ai, quin ofici tan bo!
2
Una farda amb bells faldons
donà un bot,
una farda amb bells faldons
donà un bot,
i vingué a dir-me planera:
«Tinc el morro delicat,
si tu em dones una armela,
jo et donaré un bes de grat!»

3
«Puja ben amunt si vols,
tu que pots,
puja ben amunt si vols,
tu que pots,
i rosega i picoteja
tan com vullgues i després
baixa encara més de pressa
i vine a donar-me el bes!
4
Ni una armela em va deixar,
tot menjat…,
ni una armela em va deixar,
tot menjat…,
i em va dir: «el que em demanes
amb propina ho tastaràs
quan els bovos tinguen ales
i tu sàpigues volar!

5
«Puja a abraçar-me si vols,
si tu pots…,
Puja a abraçar-me si vols,
si tu pots…,
però pensa que, si esvares,
no em voràs desfeta en plors,
pensa que, si caus i et mates,
jo no em vestiré de dol!»
6
Tot ho va picotejar,
tot menjat,
tot ho va picotejar,
tot menjat,
les armeles rosegades,
la collita a fer la mà,
llavors ella, per complaure’m,
amb mil besos m’ho pagà!