Una nineta
J. Sorolla, El bany
1
Una nineta em va semblar, em va semblar,
com la que duia ella a la mà, ella a la mà.
Al riu venia amb sa virtut
a remullar-se el peu menut, el peu menut.
2
Amb un ardit de juganer, de juganer,
jo vaig fer com si fora un peix, si fora un peix.
Un catxalot i, astutament,
vaig submergir-me en el corrent, en el corrent.
3
Vaig tenir sort, gràcies al Cel, gràcies al Cel,
de rosegar-li un dit del peu, un dit del peu.
Mai un tauró, d’això en responc,
mai no ha tastat un mos tan bo, un mos tan bo.
4
Ofesa per l’atreviment, l’atreviment,
ella em clavava a l’aigua el bec, a l’aigua el bec.
I jo, per moure-la a pietat,
vaig parar quiet com ofegat, com ofegat.
5
Pensant-se que m’havia occit, m’havia occit,
ella de sobte es va endolcir, es va endolcir,
i em va fer un abraç i un mos
per traure’m del regne dels morts, regne dels morts.
6
Si eixa és la sort que cal patir, que cal patir,
a l’hora del darrer sospir, darrer sospir,
si eixe és el premi dels negats,
llavors, jo em torne a capbussar, a capbussar.
7
A casa ‘els pares, l’endemà, a l’endemà,
vaig demanar la seua mà, la seua mà.
Com a la meua no hi ha res,
em van dir: «Fora!, esquenadret!», «esquenadret!».
8
I van lliurar els seus encants, els seus encants,
a un ordinari, un comerciant, un comerciant,
un fastigós sac de diners
i més vell que Matusalem, Matusalem.
9
Des d’aquell dia estic pendent, estic pendent,
el cor com en carbó roent, carbó roent,
de què la Mort vinga a segar
l’herba baix dels peus de l’avar, peus de l’avar.
10
Quan ja serà vídua plorant, vídua plorant,
amb el seu vell ben enterrat, ben enterrat,
tinc l’esperança que, en un vol,
vindrà a fer niu en el meu cor, en el meu cor.