1
No vos penseu que és a París
només on triomfa el crim,
al nostre poble també hi ha,
molt bons assassinats.
2
L’home tenia el cap canós,
l’esperit, candorós;
tingué un antull primaveral
per una de vint anys.
3
Però la carn tendra, la carn,
això, amic meu, va car.
Després del quart o cinqué bes,
se li acabà el diner.
4
Quan ella va parar la mà,
trist, li va confessar
que era molt pobre, tant com Job.
I ella es vestí de nou.

5
Anà a buscar el seu rufià,
que era un aprofitat.
Tornen a casa del ronyós
per a fer un afront.
6
I mentres un el va agarrar
l’altra el va assassinar.
D’ella es diu que, al darrer sospir,
encara el va escarnir.
7
Busquen pertot arreu diners
i no trobaren res
més que lletres dels creditors
i ordres d’incautació.
8
Colpida pel remordiment,
sentí tristor pel vell.
Tirant-se a terra de genolls,
li demanà perdó.