Tardor de 2018

En este mateix web, trobareu una quarantena de traduccions de Brassens al castellà, que he anat publicant des de 2015. Després de vore-les publicades, em vaig animar a traduir Brassens també al valencià, i ara vos puc presentar les primeres 19 cançons de «Brassens en valencià». Val a dir que he seguit el mateix criteri de fidelitat a l’original que ja em va guiar en les meues traduccions al castellà, procurant no afegir-hi res que no estiguera a les cançons originals.

Són cançons i «cançonetes». Al costat de les grans cançons de Brassens, com ara “Le testament”, “Les copains d’abord”, “Supplique pour être enterré à la plage de Sète”, “La tondue”, “La messe au pendu”, “La non-demande en mariage” o “Cupidon s’en fout”, sense adonar-me’n, vaig anar triant cançonetes de to popular, com ara “À l’ombre du coeur de ma mie”, “Au bois de mon coeur”, “Dans l’eau de la claire fontaine”, “Il suffit de passer le pont”, “Je rejoindrai ma belle”, “L’amandier”, etc.. Són cançonetes diferents a les altres, i molt sovint tenen un aire ingenu, una miqueta rural (o pastoral), i vos haig de confessar que, fins ara, jo no els havia fet molt de cas.

Tardor de 2021

Estos dies de tardor de 2021, coincidint amb la celebració del centenari del naixement del mestre de Sète, i després de molts mesos de vida quasi monàstica que ens va imposar la pandèmia de la Covid, he incorporat 21 cançons traduïdes al valencià. S’ha de dir que moltes d’elles les havia començat a treballar ja fa temps, i ara he pogut acabar-les. Entre elles destacaria algunes que m’han paregut extraordinàries per la saviesa i la humanitat que porten a dins o per la tendresa amb que Brassens ens explica les xicotetes històries de la vida: “Le boulevard du temps qui passe”, “Le petit joueur de flûteau”, “Les ricochets”. “Pènèlope”…

Espere que vos agraden.

Desembre de 2021

També he incorporat a la pàgina quatre il·lustracions originals (i espere poder incorporar alguna altra més ben aviat). Han sigut realitzades per Núria Tomàs Mayolas, l’amiga que molt amablement va acceptar col·laborar en esta pàgina sobre Georges Brassens. Núria fa molts anys que dibuixa professionalment i, a més d’exposicions i d’altres projectes, s’ha dedicat especialment a la il·lustració de llibres. Sobre tot això podeu trobar informació al seu web: http://www.nuriatomasmayolas.com/

Confesse que em vaig sorprendre molt, i molt positivament, quan vaig vore els seus dibuixos, perquè no s’ha limitat a subratllar algun aspecte obvi que ja hi estiga present al text, sinó que ha volgut deixar constància de com ha sentit ella la cançó. La seua Penèlope, per exemple, és una mica diferent a com jo l’havia imaginada. Però tant l’una com l’altra (i altres més) estan dins de la Penèlope que Brassens va voler desvetllar: un personatge ric en matisos, obert com un ventall d’enigmes i descrit amb unes imatges molt gosades que cadascú pot interpretar a la seua manera.

Les il·lustracions, podeu vore-les a les cançons corresponents: El pont Mirabeau, Penèlope, Morir por las ideas i Saturno

Cloenda (abril de 2022)

Amb la incorporació de dèsset noves traduccions al valencià (i algunes més al castellà), crec que puc donar per acabat «Le bon maître me le pardonne…», este web dedicat a Georges Brassens. El vaig començar al 2015 amb una vintena llarga de traduccions al castellà, que, finalment, han acabat sent cinquanta-dos. Al 2018 vaig publicar les dènou primers traduccions al valencià, i, amb les afegides al 2021 i 2022, fan un total de cinquanta-set cançons de Brassens traduïdes al valencià, a les que s’ha d’afegir La visita, la cançó de Maxime Le Forestier que li ret homenatge.

Ha sigut molt satisfactòria esta faena de tants anys i, pensant-ho bé, crec que l’he feta perquè volia donar algun tipus de resposta a la influència que Brassens ha exercit en la meua vida des de ben jove. Ho he sentit dir moltes vegades: les històries tan boniques (divertides o càustiques) que cantava ens acompanyen d’una manera especial, com si les haguera escrit per si ens calia això que tant busquem avui: un estímul, qualsevol ajuda per a fer més passadora la nostra existència o per a saber quina cara hem de posar davant de certs aspectes de la condició humana que no acabem d’entendre (començant sempre, com ell ens va ensenyar, per un mateix).

Com això va de conclusió, vull agrair els comentaris, sempre estimulants, que n’han arribat, siga al web o als emails, i també la col·laboració de dos joves amics: François-Félix Roy que, només acabat de publicar el web, em va sorprendre amb la interpretació d’algunes de les meues traduccions (i que ara està molt ocupat amb els seus estudis de cultura musical) i Núria Tomàs Mayolas que, per a celebrar la cloenda del web, ens obsequia amb dos noves il·lustracions (per a Bécassine i El vell Lleó).

© de les traduccions: Ramón García Toga, 2018, 2021 i 2022